Foto: projecte Pesa i Pensa, al menjador escolar de la Torre de la Llebre.
Estrenem curs amb una nova col·laboració al nostre blog de la mestra i pedagoga Anna Ramis, que ens convida a reflexionar en aquesta ocasió sobre el malbaratament alimentari i ens recomana el vídeo d’Ada Parellada, una de les grans divulgadores d’aquest tema i cuinera del restaurant Semproniana.
VENIM DE LES VACANCES AMB ENERGIES RENOVADES, LES QUE ENS CALEN PER AFRONTAR EL NOU CURS AMB OBJECTIUS AMBICIOSOS COM LA LLUITA CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI
Encetem el curs amb ganes i amb els millors propòsits! I ens fixem en un tema que des de fa uns anys s’ha anat posant davant nostre: el malbaratament alimentari. La crida d’atenció sobre els recursos naturals del planeta tant a escala econòmica, mediambiental i ètic va començar fa anys pels combustibles fòssils, el carbó, i ha continuat ajudant-nos a prendre consciència que el món que habitem no és infinit i que, per tant, cal tenir-ne cura. Els aliments d’origen vegetal i animal són un cas molt particular.
Els humans no només sobreproduïm i llencem per fer pujar els preus dels aliments, sinó que un cop els tenim a la nevera de casa o a taula, els llencem! Vet aquí un problema d’abast mundial, però que té un camp de sensibilització molt a prop nostre! Si hi ha un aspecte que cal treballar a l’escola, a casa i a les empreses de restauració, avui en dia, és el del malbaratament alimentari: la quantitat obscena d’aliments en bon estat que arribem a llençar a les escombraries perquè sí, per manca d’atenció.
Per fer-se una idea de les tremendes dimensions d’aquest problema, aquí teniu una breu explicació i aquí una xerrada de la restauradora Ada Parellada (que és una de les grans difusores d’aquest tema).
Podria semblar que els infants, nens i adolescents no tenen cap responsabilitat en aquest problema, que veritablement hem creat i mantenim sense resoldre els adults; tanmateix, junts, ells i nosaltres (nosaltres compromesos per la seva educació i el seu futur) podem encarar-lo i començar a posar-hi remei.
Les famílies i les escoles són llocs privilegiats per a l’educació en hàbits i valors de les persones (no només els petits!, també els adults) perquè la convivència i la vida quotidiana són els millors canals per on viatgen l’estimació, i els aprenentatges. Doncs es tracta d’aprofitar les experiències quotidianes per fixar-nos en el que comprem, cuinem, mengem, desem o llencem, i posar-ho tot plegat en un context ètic, social i planetari.
Els pares i mares, els mestres i monitors som els adults responsables de fer dues coses: prendre consciència del problema del malbaratament alimentari i, mitjançant les accions coherents, transmetre el nostre testimoni quotidià de compromís amb la solució (accions locals per a solucions globals).
Venim de les vacances amb renovades energies, les que ens calen per afrontar el nou curs amb objectius ambiciosos com el de la lluita contra el malbaratament alimentari, i tenim la sort que tenim una font potent de motivació i acció dins nostre, gràcies a la convivència amb els nostres fills i alumnes que ens estimulen amb la seva recerca d’autenticitat!