Seguim amb una nova col·laboració al nostre blog de la mestra i pedagoga Anna Ramis, que ens convida a compartir com és d’important per a les criatures disposar de temps de joc lliure i de temps per avorrir-se que estimuli la seva creativitat.

AIXÍ COM SE SAP QUE EL DIÀLEG I LA INTERACCIÓ AMB ELS ALTRES ÉS VITAL PER A LA CREATIVITAT, TAMBÉ S’HA COMPROVAT QUE EL “NO FER RES” ÉS IMPRESCINDIBLE, PER DEIXAR APARÈIXER LES NOVES IDEES

Fa uns anys que es va començar a sentir un clam a l’escola per l’educació lenta, que no atabali els infants, nens i nenes amb continguts, propostes i aprenentatges, sota la creença que “els nens són com esponges”, premissa que ha portat moltes escoles i  famílies a intentar fer aprendre als menuts quantes més coses i més aviat millor, ignorant que les esponges quan estan xopes, regalimen.

El que potser ens cal és entendre que els humans naixem havent d’aprendre-ho tot, i que això vol temps! I, com que el temps és finit, mentre es fa una cosa, no se’n fa una altra. Si s’aprèn anglès 3 dies a la setmana en una extraescolar que acaba tard, la convivència per gestionar el sopar en pot quedar ressentida, i “estalviarem” temps, no deixant que els infants aprenguin a preparar la taula o a recollir la cuina.

Disposar fins i tot de temps de sobres, de temps buit, de temps per avorrir-se o per fer quelcom no útil com és badar, o com es podria pensar que és jugar, és vital per a nosaltres, els humans que tenim un cervell amb gran capacitat per aprendre, però que necessita temps per “desar” els estímuls, i per posar-los en funció del coneixement que creativament anem construint.

La creativitat necessita tan de “matèries primeres” com són els estímuls d’informació, d’ambients, de relacions, etc. com de temps mort per fer combinacions i aproximar-se a noves combinacions, i permetre que emergeixin en la nostra ment. Així com se sap que el diàleg i la interacció amb els altres és vital per a la creativitat, també s’ha comprovat que el “no fer res” és imprescindible, per deixar aparèixer les noves idees.

Tot això per anar pensant i repensant el lleure educatiu, en el sentit més autèntic, com a espai de creativitat, en funció del temps no reglat i exigent, que ha de permetre que els imputs rebuts, que les relacions establertes, que l’ambient de seguretat on es troben els infants, els permeti pair-ho tot plegat i sintetitzar-ne aquelles propostes genials que sovint apareixen dins dels jocs més lliures.

A partir de conèixer com funciona el nostre cervell, especialment en les primeres etapes de la vida de les criatures, reflexionem sobre el sentit més creatiu que ha de tenir el seu temps de lleure. I en funció del respecte que ens mereixen i de la creativitat que els volem fomentar, no “omplim” el temps de lleure dels infants!