La Diada de Sant Jordi sempre és una bona ocasió per fer créixer l’interès dels nens i nenes per la lectura. I una bona manera de fer-ho entre els més petits és a través de les funcions de titelles. És sens dubte una bona eina per descobrir nou vocabulari, per acostar-los al teatre i per despertar el cuquet de conèixer històries i crear-ne de noves.

Durant aquest curs, els titelles Farinetes i Julivert són protagonistes d’un seguit d’històries que, inspirades en els inicis de Campos Estela, acosten el món de la cuina als infants. En aquest homenatge a les receptes dels avis i àvies per celebrar el nostre 50è aniversari compartim un fragment d’una de les històries creades pel nostre equip pedagògic.

TITELLES: ELS INICIS DE LA FARINETES I EL CULLEROT MÀGIC

Entra la titella Farinetes en acció, passa davant dels nens i els hi demana complicitat per fer una broma a en Julivert….s’amaga entre les olles i el crida per donar-li un ensurt. Llavors entra en Julivert en acció… com buscant qui l’ha cridat.

  • JULIVERT: “Hola nois! Com esteu? Que m’heu cridat?

Els nens i nenes responen les seves preguntes.

  • JULIVERT: I on és la Farinetes, que l’heu vista?

Els nens li diuen que no, mentre la Farinetes entre les olles els hi fa gestos perquè no diguin res…

Un saquet de farina, penjat d’un fil, surt de l’amagatall de la Farinetes volant per intentar espantar a en Julivert.

  • FARINETES: “buuuuuuuuh, sóc un fantasma de farina….buuuuhhhh”
  • JULIVERT: Què es això! Quin ensurt!!! És un fantasma, nois??? Que ho veieu???

Els nens comencen a dir que no, que és la Farinetes.

  • Però qui és?? On està???

I tot sortint de cop del seu amagatall la Farinetes li fa un ensurt a en Julivert.

Aquí, si volem i amb molt de compte, podem fer que el sac de farina s’escampi perquè peta de l’ensurt i els deixa a totes dues titelles plenes de farina.

  • JULIVERT: Aiiix Farinetes!!! Tu i les teves bromes! Com t’agraden!!! Quin bon ensurt! No ho feu pas vosaltres nois!!!!
  • FARINETES: Jajajajajjajajajaja…hauries d’haver vist la teva cara!!!! I ara ben blanc que t’has quedat… – li diu la Farinetes mentre s’espolsa la farina.
  • JULIVERT: I mira’t tu també! Que t’has quedat ben plena de farina! Amb la teva pròpia broma! Ja fas honor al teu sobrenom….Farinetes!!!
  • FARINETES: JijijijijiI! I sabeu la història! Sabeu perquè em diuen així, ho recordeu?
  • FARINETES: Que potser heu vist el meu cullerot màgic??? L’heu trobat???

Els nens responen que l’han trobat i li fan entrega

  • FARINETES: Ara sÍ que sí! Aix, el meu apreciat cullerot! Quantes coses farem amb ell! I és que és màgic!
  • JULIVERT: Moltes gràcies nois! No sabeu com us ho agraeixo! Ja em portava de cap la Farinetes amb el cullerot, n’he provat de portar-li un munt de diferents, de tot tipus, i res de res.

Fem que en Julivert comenci a treure cullerots de diferents tipus i, alhora que els ensenya, la Farinetes li va trobant pegues a tots.

  • FARINETES: Massa dur, massa tou, massa gran, massa petit, massa….
  • JULIVERT: Massa, massa, massa….aix quin mal de cap! (Mentre ho diu pot fer que els llença tots cap a munt com amb desesperació de que cap li serveix) Menys mal que ja el tens! No el perdis pas ara de nou eh!
  • FARINETES: No, no, no….què en faria si no estiguessin aquests nens i nenes tan eixerits que m’han ajudat….No el tornaré a perdre pas de nou!

Aquí fem que un infant/monitor li ensenyi que li han posat un llacet o similar per a que no el torni a perdre.

  • FARINETES: Ara si que no el perdré, gràcies nois! No sabeu el que és perdre un amulet màgic. ¿Que en teniu algun vosaltres?

Segurament els nens respondran, podem fer que més endavant, una de les tasques a fer es explicar quin es el seu amulet, o crear un de nou…per exemple aquí taller de guarnir cullerot per tenir-ne un de màgic com la Farinetes.

  • FARINETES: M’encantaria que m’expliquéssiu les vostres històries! Oi que si, Julivert?
  • JULIVERT: Sí, però primer, expliquem la teva, no?
  • FARINETES: Prepareu les orelles i pareu atenció…que aquí us explico, com va néixer el cullerot.

La història l’expliquen entre la Farinetes i en Julivert.

“Vet aquí una vegada….que dic una vegada, fa 50 anys!!! I això vindria a ser cap a l’any… ho sabeu? Si som al 2018 i hem de restar 50? Si, sí, doncs al 1968! Hi havia una nena molt eixerida, la Maribel…

  • FARINETES: Aquesta sóc jo! Aquesta sóc jo! Jijiji….
  • JULIVERT: Clar que ets tu, si es la teva història! Va que continuem!

….a la que li encantava anar a l’escola. Gaudia molt aprenent i descobrint coses noves. Però el que més, més li apassionava, era la cuina de l’escola. Sempre tenia alguna excusa per apropar-se a tafanejar què es “cuinava” per allà.

  • FARINETES: I hem de dir que era una nena mooooooolt guapa i estudiosa i treballadora i simpàt…
  • JULIVERT: Va, va, va Farinetes, que t’agrada que et diguin coses maques, eh!
  • FARINETES: Home! I a qui no! Serà que a tu no t’agrada. I li fa un pessic a les galtes.
  • JULIVERT: Aix, aix, aix Farinetes. Que fas com l’àvia. Deixa’m acabar. Com anava dient, a la Farinetes li encantava estar a cuina…

…continua explicant la història….

  • TERESA: “Ja estàs per aquí petita?” – deia una veueta d’entre les olles de la cuina. I és que a la “Teresa”, la cuinera de l’escola, no li feia falta veure qui hi rondava per allà. Sabia que només podia ser una persona.
  • FARINETES: Vinc a veure què hi ha per dinar! I per l’oloreta que fa, sopa de ben segur! I es que és bona! I mai deixes d’acompanyar-la amb una esponjosa truita, oi que sí? – i esclatava a riure per sota del nas. Li encantava aquest joc!
  • Molt bé! Avui t’has guanyat ajudar-me!

A la petita Maribel li agradava molt ajudar a la cuina de l’escola. No hi havia un dia que no passés per allà per preguntar què hi havia per dinar, o millor dit, per endevinar-ho…i és que tenia un olfacte…!!!!

A vegades ajudava a preparar algun plat del dinar i, si hi havia alguna festa a la tarda, a preparar galetes i pa de pessic per a tots! Li encantava l’oloreta i sobretot menjar-se-les!