Entrevista a Isaac Peraire i Soler, Director de l’Agència de Residus de Catalunya
Segons dades del 2010 procedents de la diagnosi realitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Agència de Residus, a Catalunya es malbarataven 262.000 tones anuals de menjar a comerços, restaurants i llars. Creu que encara hi ha una manca de conscienciació al final de la cadena de valor alimentària?
Quan vam posar xifres al malbaratament a Catalunya, fa més de 10 anys, tot just es començava a parlar d’aquest problema, tant aquí com arreu del món. En aquest temps, és impactant constatar com tant la ciutadania com les empreses i l’administració hem pres molta més consciència d’aquesta realitat i hem començat a actuar. Queda molt camí per recórrer, però ara el tema és ja a la llista d’assumptes a abordar.
En el marc de la Llei 3/2020, les escoles hauran de comptar amb un Pla de Prevenció del Malbaratament Alimentari. A banda de concretar mesures de prevenció i de sensibilització, el pla suposarà haver de quantificar el malbaratament i detectar-ne les causes. Ens podria destacar quins aprenentatges o conclusions podrem extreure gràcies a aquesta major visibilitat dels fluxos de treball i de consum dins dels menjadors escolars?
Amb la Llei 3/2020, totes les empreses de la cadena alimentària han de quantificar el malbaratament alimentari. Tant als menjadors escolars com a la resta d’organitzacions, el fet de quantificar obliga a fixar-se en què, quan, on i per què s’estan descartant aliments que es podrien haver consumit. D’entrada, el propi procés d’obtenir aquestes dades ha de portar tothom a observar què està passant en els seus processos i a identificar quins són els punts on cal intervenir. De fet, això és el que s’ha aconseguit amb el projecte “Pesa i Pensa”, on tant l’alumnat com la resta de persones involucrades en els menjadors escolars han pres consciència del que estava passant a partir de la separació de les restes del plat. I prendre consciència és sempre el primer pas per actuar.
A tall d’exemple, podria destacar cinc bones pràctiques que puguin incloure un pla d’acció contra el malbaratament alimentari als menjadors escolars?
En els menjadors escolars es poden aplicar mesures a l’hora de servir el menjar, com ara utilitzar plats en lloc de safates, perquè mantenen el menjar calent durant més temps. També destacaria poder permetre que l’alumnat se serveixi segons la gana que té, incloses les guarnicions o el pa; deixar un temps adequat per dinar amb tranquil·litat i oferir peces de fruita petites o donar l’opció de compartir-les. Finalment, podríem destacar el fet de pesar els aliments que han quedat al plat, promoure la formació de l’equip de monitoratge del menjador o desenvolupar jocs o activitats al voltant d’aquest tema per fer a l’escola i per portar la reflexió a casa.
Quines accions en l’àmbit dels menjadors escolars han tingut més impacte a l’hora de reduir el malbaratament alimentari?
D’entrada, aquelles escoles que n’han començat a parlar ja estan fent passes endavant en aquest sentit. Els tallers a l’aula són necessaris i, per aprofundir encara més, les activitats que es poden fer directament al menjador, on els infants i adolescents veuen i pesen directament allò que sobra al plat, permeten transformacions més profundes.
En què consisteix la campanya de sensibilització ‘Som Gent de Profit’ i quin impacte està aconseguint?
La campanya ‘Som Gent de Profit’ porta activa des del 2014. De fet, és una de les accions comunicatives més dilatades en el temps de l’Agència de Residus de Catalunya. La campanya es dirigeix al consumidor, a la població en general, però sobretot a aquelles persones que compren i cuinen a casa. Per una banda, s’expliquen les conseqüències socials, ambientals i econòmiques dels malbarataments i, d’altra banda, es donen trucs, consells i idees per evitar el malbaratament alimentari, ja des d’abans d’anar a comprar fins a la fase final, que és la d’aprofitar les sobralles. Per tal de difondre aquests missatges, la campanya compta, en aquests moments, amb una web, presència a xarxes socials, un taller escolar i una exposició itinerant. El taller escolar ja l’han realitzat 18.000 infants catalans, i l’exposició l’han visitada més de 80.000 persones.
Quins són els errors més comuns que cometem?
El malbaratament alimentari es pot reduir des de molt abans de tenir algun aliment que és a punt de fer-se malbé a la nevera. És clar que les receptes de reaprofitament són una bona manera de no llençar les sobralles, però cal que les restes siguin mínimes. Per tal d’aconseguir-ho, la planificació és fonamental: hàbits com ara revisar el que tenim a casa abans d’anar a comprar o fer la llista de la compra sabent què menjarem faran que ens sobri ben poca cosa. Amb el ritme de vida que portem, de vegades és difícil agafar aquestes dinàmiques. Per això, la web i les XXSS de ‘Som Gent de Profit‘ són de molta utilitat: inspiren i proporcionen consells concrets i eines útils, com la calculadora de racions, per no comprar ni cuinar de més.
Quin impacte ha tingut la COVID-19 en la prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars?
La declaració de l’estat d’alarma, el 2020, va provocar un increment de les pèrdues i el malbaratament alimentari associat al canvi de patrons de consum i comercialització. Un dels àmbits més afectats va ser, precisament, el tancament sobtat d’escoles, que juntament amb altres esdeveniments col·lectius cancel·lats, va provocar un increment del 40% en els excedents de les empreses agroalimentàries, causat per una disminució del 55% de la demanda dels productes. Per tal de minimitzar aquest impacte, el ‘Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya‘ va incloure ràpidament accions destinades a recuperar els aliments de les cuines de les escoles per distribuir-los. Així mateix, la fruita i la llet destinada als centres escolars es van lliurar al Banc dels aliments.
Durant quatre anys, la Generalitat va participar al projecte europeu d’ecoinnovació ‘Ecowaste4food‘. A partir dels aprenentatges obtinguts, quines línies d’actuació prioritzarà l’Agència de Residus de Catalunya en els pròxims anys?
El projecte ‘Ecowaste4food‘ ha estat una gran oportunitat per a Catalunya per avançar en la prevenció del malbaratament. Ens ha permès intercanviar aprenentatges i experiències amb diverses regions europees, constituir el Comitè estratègic català amb agents clau provinents de l’empresa, les universitats i la recerca, les entitats socials i ambientals i l’administració, per dissenyar conjuntament aquest primer ‘Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya‘.
A partir d’aquesta fita tan destacada, l’Agència de Residus treballa per desplegar la Llei 3/2020 i dissenyar el sistema d’informació que ha de permetre concentrar les declaracions de les empreses i obtenir dades cada vegada més precises sobre el malbaratament que ens ajudin a prendre decisions i a actuar. Properament, participarem des del Departament d’Acció Climàtica en l’elaboració del ‘Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament a Catalunya‘. I segueix sent prioritari sensibilitzar la ciutadania i les empreses, promoure projectes concrets afavorint el contacte entre agents i amb línies pròpies de subvencions i dinamitzar el Comitè de Profit.
Com han influït els projectes catalans contra el malbaratament a l’exterior i, a la inversa, quines experiències internacionals han estat una referència per al model català?
El projecte ‘Ecowaste4food‘ ha permès un intercanvi ric d’experiències entre sis regions i una ciutat europees. Ens ha donat un marc per compartir arreu bones pràctiques que s’estan duent a terme a Catalunya, com l’activitat de la Fundació Espigoladors, el projecte ‘Pont Alimentari‘, i l’acció d’ajuntaments com el de Reus, per citar alguns exemples.
D’altra banda, l’Agència de Residus i els membres del comitè estratègic hem pogut conèixer accions a escoles i instituts finlandesos, a indústries polo – neses i a entitats socials i empresarials del comtat de Devon. El projecte ‘Pesa i Pensa’ ha interessat molt en altres regions i, de fet, s’ha replicat en diverses escoles italianes a la ciutat de Ferrara amb el projecte ‘Mangia e Pensa‘.
Les subvencions per al foment de l’economia circular han tingut re – percussió als menjadors escolars?
Des de l’Agència de Residus impulsem dues línies de subvencions on es po – den acollir projectes d’aquest tipus. D’una banda, els ens locals i les universitats i les entitats sense ànim de lucre estan impulsant accions als centres educatius a través de la línia de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals. Des del 2015, s’han finançat 38 projectes amb un import total aproximat de 400.000 €. Per a les empreses, tenim la línia de foment de l’economia circular on, fins al moment, s’ha realitzat un projecte en aquest àmbit amb 40.000 € atorgats.