Entrevista a Glòria Cugat Subdirectora general de la Inspecció i Control Alimentari de la Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Des del 2014 el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya té activa l’estratègia ‘Aprofitem els aliments‘. Al llarg d’aquests anys, l’administració catalana ha treballat conjuntament amb els actors socioeconòmics del territori per implantar línies estratègiques que perme[1]tin reduir el malbaratament alimentari a casa nostra. Parlem amb Glòria Cugat, subdirectora general de la Inspecció i Control Alimentari de la Generalitat de Catalunya, per analitzar els resultats obtinguts i visualitzar els reptes de futur envers el malbaratament alimentari.
Quin paper ocupa la prevenció de la pèrdua i el malbaratament alimen[1]tari dins l’estratègia del DACC?
Des del Departament d’Agricultura ens vam adonar que havíem de fer alguna cosa envers el malbaratament el 2010, quan la FAO va posar sobre la taula que un terç dels aliments del món acaben a les escombraries. Les administracions ens vam sentir interpel·lades, i en el cas del Departament d’Agricultura, el 2014 es va crear l’estratègia ‘Aprofitem els aliments‘, amb cinc línies d’actuació. D’una banda, es treballa en el coneixement per saber quines pèrdues tenim a Catalunya. L’Agència de Residus de Catalunya va fer una quantificació del malbaratament alimentari en les últimes baules de la cadena, i va sortir una xifra: 35 quilos d’aliments malbaratats per persona i any. A partir d’aquesta dada, estem tre[1]ballant per tenir més informació sobre les pèrdues i el malbaratament i el seu impacte ambiental i econòmic.
Una segona línia d’actuació és la sensibilització de la ciutadania i de tot el sector agroalimentari. El malbaratament és un problema complex i treballem per implicar tots els actors. Si no ens impliquem, no ho aconseguirem. La tercera línia d’actuació passa per impulsar eines de prevenció i reducció. Aquí treballem, entre d’altres instruments, facilitant guies per a diferents sectors per ajudar a fer aquests plans de prevenció. La quarta línia d’actuació és la regulació, i aquí cal destacar que el 2020 es va aprovar la Llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari a Catalunya. Es tracta d’una llei pionera a nivell europeu, i ara estem treballant en el seu desplegament. El cinquè i últim àmbit d’actuació és la governança, per assegurar que tots els actors implicats treballin junts.
Quina valoració feu de l’execució d’aquesta estratègia?
Estem molt contents, però encara hi ha molt feina per fer. En l’àmbit del coneixement, per exemple, ja tenim molta més informació sobre què passa a Catalunya; tenim les pèrdues quantificades en les primeres baules de la cadena en alguns sectors concrets, com la fruita i l’horta. D’altra banda, en l’àmbit de la sensibilització, tenim la sort de comptar amb una societat civil molt activa, que ens està ajudant a mostrar la problemàtica i a canviar hàbits de la ciutadania. En l’àmbit del malbaratament alimentari s’està cre[1]ant una xarxa de diferents entitats i administracions que ens permet tre[1]ballar totes juntes. També en l’àmbit de la regulació, la llei va ser aprovada per unanimitat, per la qual cosa ho considerem un èxit compartit.
Una de les eines de difusió sobre iniciatives i novetats relacionades amb la sensibilització envers al malbaratament és el butlletí #AprofitaelsAliments. Com està funcionant?
Quantes subscripcions té? El butlletí comptava amb 1.032 persones inscrites a finals del 2021. Es tracta d’un butlletí mensual on ens fem ressò d’informació d’interès, casos d’èxit i iniciatives relacionades amb la lluita contra el malbaratament ali[1]mentari. D’altra banda, també tenim un apartat al web dedicat exclusivament al malbaratament alimentari, que el 2021 va tenir 5.910 visites i 18.044 visualitzacions. Estem contents perquè és un tema que està tenint repercussió. Els mitjans de comunicació i les iniciatives comunicatives com la de Campos Estela ens ajuden a donar visibilitat a la problemàtica.
Recentment heu publicat el document divulgatiu Treballem per a l’aprofitament dels aliments 2020, que recull dades sobre malbaratament al món i a Catalunya, i les accions empreses per posar-hi remei. Quin és l’objectiu d’aquesta publicació?
Treballem per a l’aprofitament dels aliments 2020 és un document que publiquem per explicar tot allò que fem per lluitar contra el malbaratament alimentari des de l’administració. Aquest document respon al principi de transparència de l’administració i dona a conèixer la problemàtica. D’altra banda, tots els resultats obtinguts es poden consultar a l’apartat de malbaratament alimentari al nostre web. Des de l’administració creiem que com més es conegui el problema i més transparència hi hagi, més gent se sentirà interpel·lada i s’animarà a sumar-s’hi.
Un dels aspectes que hi queden reflectits és l’impacte de la pandèmia en l’augment de les pèrdues i el malbaratament. Quines han estat les causes d’aquest impacte?
Des de la Generalitat de Catalunya vam copsar que el malbaratament alimentari es va disparar durant els pitjors mesos de la pandèmia. El confinament va generar una aturada de moltes de les iniciatives que donaven resposta a l’aprofitament d’aliments i va deixar neveres d’establiments plenes d’aliments que no es podien oferir. Des de la Generalitat ens vam posar en contacte amb empreses alimentàries per afavorir la connexió amb entitats que treballen per l’aprofitament d’aliments. D’altra banda, al web vam crear un marketplace anomenat ‘Aprofita els aliments‘, que facilitava el contacte entre les iniciatives d’aprofitament i les empreses amb excedents d’aliments. Ara volem desenvolupar aquest marketplace perquè ens permeti tenir més informació i coordinar l’aprofitament d’aliments.
Una eina que ha de ser fonamental per reduir les pèrdues i el malbaratament és la llei aprovada al març del 2020. Quina influència espereu que tingui?
Usualment es diu que les lleis, poques i bones; i, sobretot, fer-les complir. Crec que estàvem davant d’un problema amb el qual calia actuar, i una regulació marca cap a on hem d’anar i com ho hem de fer. La llei obliga a tots els agents de la cadena alimentària (excepte les microempreses) a lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari. Però també obliga les administracions a tenir en compte la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en les clàusules de contractació pública. També ens obliga a tenir un pla estratègic a Catalunya. I en particular a les empreses, els obliga a fer un pla de prevenció, que incita a reflexionar sobre quin malbaratament tenen i per què es produeix, com a primer pas per posar en marxa accions per prevenir que passi. I això sempre és bo.
En el marc de la llei, des del DACC s’ha engegat la redacció de guies sectorials per acompanyar els agents implicats en l’objectiu comú de prevenir el malbaratament d’aliments. Vau començar amb les empreses agroalimentàries i ara s’està treballant en els àmbits de la restauració, hospitals i residències i els menjadors escolars. En quin punt es troba la iniciativa?
Actualment ens trobem amb el fet que tots els agents dels diferents sectors han participat en l’elaboració de les guies. Això ens ha servit perquè tots es conscienciïn del problema. Ara els documents ja estan acabats i estan a punt de ser presentats.
En el cas concret de la guia per als menjadors escolars, quina resposta esteu rebent?
El 2022 hem fet una guia adaptada als menjadors escolars. Una guia perquè les escoles puguin fer el seu pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. Encara no hem publicat la guia, però durant tot el procés d’elaboració vam tenir molt bona participació. En el procés també ha estat implicat el departament d’Educació i un munt d’iniciatives de lluita contra el malbaratament alimentari, com el projecte ‘Pesa i Pensa‘ de Campos Estela
Com espereu que afavoreixi aques[1]ta feina la reducció del malbarata[1]ment als menjadors escolars?
Aquestes guies permetran que cada centre educatiu pugui quantificar el seu malbaratament, es fixi objectius de reducció i elabori el seu propi Pla de prevenció. La nostra feina passa per promoure un procés de reflexió dels centres educatius i que coneguin on s’està produint el malbaratament i quins en són els motius. D’altra banda, com a país estem interpel·lats a reduir un 50% del malbaratament alimentari per al 2030. Però amb aquesta guia volem que cada centre educatiu es posi els seus propis objectius de reducció del malbaratament alimentari, i després fer balanç per veure si estem anant pel bon camí.
Quina valoració feu des del DACC del treball que ja s’està fent en l’àm[1]bit escolar?
Som optimistes. Els centres educatius estan preocupats i interessats per la lluita contra el malbaratament alimentari. En el cas dels menjadors escolars, no només hem implicat la cuina, sinó que també hem interpel·lat els monitors, que són un element clau en el món dels menjadors escolars. Són espais on es pot fer molta formació, i ens consta que hi ha moltes empreses i escoles il·lusionades en aquest projecte. Seguirem posant en valor totes les iniciatives relacionades amb el malbaratament alimentari i seguirem tre[1]ballant conjuntament amb el Departament d’Educació i amb tot el sector per assolir els objectius de prevenció. Administració, centres educatius, famílies i empreses de lleure i de cuina estem sensibilitzats i estem treballant conjuntament. Podrem fer molt bona feina.