Entrevista a Laura Reñaga és la referent a l’estratègia Residu Zero a l’Ajuntament de Bacelona, en marxa des de l’any 2018, i que compta amb accions per a la prevenció del malbaratament alimentari. Prèviament, l’any 2011 es va elaborar la guia Pensa, compra, cuina, menja. El menjar no es llença. L’any següent, amb l’elaboració del ‘Pla de Prevenció de Residus 2012-2020‘, s’hi va incorporar la línia de treball a les escoles, amb el projecte ‘Ens ho mengem tot’. El ‘Pla Residu Zero‘, en fase d’aprovació política, pren el relleu del Pla 2012-2020. És un document més ambiciós, perquè no es limita a la prevenció, sinó que també treballa per la reutilització i el reciclatge.

Quin balanç feu del ‘Pla de Prevenció de Residus 2012-2020‘?

Ha funcionat molt bé. Hem fet un total de 180 accions, una cinquantena de diferents, que han tingut continuïtat al llarg del temps. Això ens ha permès prevenir 17.500 tones de residus i evitar l’emissió de 10.180 tones de CO2. Hi han participat 9.900.000 persones i hem comptat amb 8.456 agents col·laboradors, entre entitats, diferents organismes municipals, col·lectius i proveïdors. Entre les accions concretes, podem destacar els àpats d’aprofitament als diferents barris de la ciutat, que han superat les 3.500 racions, o les microxarxes de residus, en què han participat més de 125.000 alumnes. Si mirem tota la població de Barcelona i la quantitat de residus que s’hi generen, pot semblar poca cosa, però estem picant pedra, costa molt arribar a la ciutadania amb aquest tipus d’accions. Ara bé, estem contents, perquè hem obert una línia de treball en què hem de continuar aprofundint.

S’ha arribat als objectius plantejats de reducció en la generació de residus?

El Pla plantejava el repte d’arribar, el 2020, a 1,386 kg per habitant i dia, i l’hem assolit. El 2019 vam arribar a 1,34 kg, i el 2020, a 1,19, però hem de tenir en compte que aquesta dada està molt marcada per la influència de la pandèmia, de manera que no la podem considerar representativa. Amb el nou pla ‘Residu Zero‘, plantegem reduir la generació de residus a 1,2 kg/habitant/dia.

Hi ha algun indicador per conèixer quina quantitat d’aquests residus correspon a malbaratament alimentari?

Disposem de dues dades que ens serveixen de referència. La primera, de ja fa un temps, correspon a l’estudi que l’Agència de Residus va encarregar a la UAB el 2012, i diu que cada persona llença 35 kg de menjar l’any; la segona dada l’obtenim a partir de les caracteritzacions periòdiques que fem de la fracció orgànica, i ens serveix per fer ne seguiment. Un dels aspectes que analitzem és el malbaratament alimentari; és a dir, tot allò que ha anat a parar al contenidor marró, però que ens podríem haver menjat. En aquests moments, ens trobem al voltant del 7%, però hem de tenir en compte que no tots els residus orgànics van a parar al contenidor marró.

Ens hem presentat a una convocatòria europea juntament amb d’altres ciutats, com ara Hamburg, París o Aveiro, amb un projecte l’objectiu del qual és homogeneïtzar la recollida de dades i establir la metodologia
per obtenir l’indicador respecte al malbaratament alimentari a les ciutats. Disposar d’aquesta informació ens permetria focalitzar en les accions necessàries per millorar.

La llei catalana de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i l’estatal seran eines útils per a les ciutats?

Sí, són eines molt potents, perquè ajuden allà on no arribem amb accions de sensibilització, formació i comunicació. Si és normatiu, és d’obligat compliment i, per tant, no depenem de la força de voluntat o de la sensibilitat de cadascú. A més, en el cas de la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, és important destacar el fet que prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents. La llei imposa obligacions a cada un dels agents de la cadena alimentària. Les empreses distribuïdores d’aliments hauran d’elaborar el seu propi pla de prevenció del malbaratament alimentari, els restaurants hauran de facilitar que la clientela s’endugui el menjar sobrer i les administracions públiques hauran d’incorporar a la contractació pública clàusules per prevenir el malbaratament i recollir dades, coses que des de l’Ajuntament ja estem fent.

Quins objectius plantegeu i quines noves línies de treball obriu amb el nou pla Residu Zero?

En primer lloc, ens ha de servir per planificar la gestió dels residus durant els propers anys. Tenim marcades diferents línies estratègiques amb els seus objectius i les seves actuacions. El marc normatiu ha canviat respecte al 2012, de manera que el nou pla també ens permet actualitzar-nos en aquest sentit. El tema de la reutilització pren molt de pes, en dos sentits: d’una banda, per potenciar l’ús d’elements reutilitzables que substitueixin els d’un sol ús, com gots, plats, coberts, bolquers…; i de l’altra, per fomentar la reutilització entre la ciutadania, a partir d’espais d’intercanvi, als punts verds, etc. Pel que fa al malbaratament alimentari,
volem continuar desenvolupant accions de sensibilització, com xerrades, tallers i àpats d’aprofitament, i també treballant per a l’aprofitament dels excedents alimentaris, per tal de canalitzar-los cap a on siguin necessaris. Des del punt de vista de les jerarquies, per a nosaltres és prioritari prevenir la generació del residu, però si no s’ha pogut evitar cal canalitzar-lo per tal que l’aprofiti algú altre, ja siguin en titats socials, o, en el cas dels que es generen a l’escola, la pròpia comunitat educativa. D’aquesta manera, també faríem feina de sensibilització.

L’escola és un dels àmbits en què treballeu la reducció de residus, amb el programa Escoles + Sostenibles, que ja ha fet 20 anys. Com està funcionant?

És un programa d’èxit, perquè treballar amb els infants ens permet arribar lluny. Ells són difusors de missatges, expliquen a les famílies què han fet, i així arribem també als adults. A més, creixen amb aquesta sensibilització, i segurament els seus hàbits quan siguin adults en la gestió dels residus seran millors que els de generacions anteriors.

Dins d’Escoles + Sostenibles comptem amb diverses microxarxes relacionades amb els residus: ‘Embolcalls + Sostenibles’, per fomentar els envasos reutilitzables de l’esmorzar; ‘Compostem i aprenem’, per fomentar l’autocompostatge; els Plans de prevenció dels residus de les escoles, que cada centre desenvolupa en funció de les seves possibilitats; i ‘Ens ho mengem tot’, centrat en la prevenció del malbaratament alimentari, i que funciona d’una manera molt similar al Pesa i Pensa de Campos Estela.

Quina és la dinàmica de treball d’aquesta darrera microxarxa?

Cada curs parteix d’uns aliments protagonistes, a l’entorn dels quals es fan una sèrie de propostes, seguint una metodologia que es divideix en cinc fases: es fan activitats per conèixer cada aliment; el pesen un cop s’ha servit, la ració inicial i el que s’ha malbaratat, i fan una fitxa per reflectir la petjada ecològica que representa aquest residu; han de pensar com es podria haver evitat el malbaratament alimentari i elaborar-ne un pla de prevenció; i, finalment, han de comunicar la seva experiència a la resta de la comunitat educativa per tal de sensibilitzar-la.

Les microxarxes funcionen de forma autònoma. Nosaltres no entrem a l’aula, sinó que capacitem el professorat perquè les gestionin. Els hi donem eines mitjançant xerrades i formacions al llarg del curs, fem visites a les escoles per assessorar-los i els proporcionem un ventall molt gran d’activitats per a cada una de les fases de la metodologia de treball. A més, també hi està implicat el personal del menjador.

Com s’apunten les escoles a ‘Ens ho mengem tot’?

Des d’Escoles + Sostenibles s’ofereix als centres un catàleg amb totes les microxarxes, i s’inscriuen a les propostes que més els interessen. A ‘Ens ho mengem tot’ han participat 224 escoles i més de 75.000 alumnes en nou anys.

Poden repetir?

Sí, la prova de l’èxit del projecte és que hi ha centres educatius que repeteixen i fins i tot n’hi ha molts que el fan cada any.

A final de curs, feu un informe amb les dades que aporten els centres. L’evolució és positiva?

Sí, en general, hem anat observant una reducció del malbaratament alimentari a les escoles, malgrat que aquests dos darrers cursos, a conseqüència de les restriccions per la pandèmia i les dificultats per dur a terme l’activitat amb normalitat, ha pujat una mica.

Les passes enrere que ha suposat la pandèmia obliga a fer un treball extra de sensibilització?

Sí, ens ha passat en molts àmbits de la sostenibilitat i el medi ambient; per tant, hem de recuperar fites que ja teníem assolides, i hem de continuar avançant. A més del cas de malbarata ment que comentava, un altre exemple és el repunt en la utilització de gots d’un sol ús. No hi ha cap raó per la qual no es puguin usar elements reutilitzables com gots, plats o coberts. Als bars bé que fan servir gots de vidre que es reutilitzen infinites vegades i a ningú se li acut que s’hagi de llençar perquè ja l’ha usat algú altre.

Hi ha prou sensibilització respecte al malbaratament alimentari?

No és suficient, la prova és que els nivells de malbaratament alimentari són elevats. L’objectiu hauria de ser que no n’hi hagués gens, de malbaratament. No és només desaprofitar l’aliment, sinó tots els recursos que s’han emprat per a la seva producció. Hi ha moltíssima feina a fer en totes les baules de la cadena.

Quines altres accions es podrien impulsar des de l’àmbit municipal?

Hem de continuar incidint en la línia del que contemplem en el ‘Pla Residu Zero‘. Un exemple és la Guia per a la creació de xarxes d’aprofitament alimentari comunitàries. Es va crear la xarxa del barri de Sagrada Família abans de la pandèmia; va quedar aturada amb les restriccions, i llavors vam fer una guia per poder estendre aquest model arreu de la ciutat. També cal canalitzar els excedents alimentaris i ampliar la xarxa de canalització amb les escoles, productors, supermercats, etc.

Per tirar endavant aquestes xarxes, cal la participació del teixit associatiu. Quina resposta rebeu?

La participació ciutadana és imprescindible. Necessitem anar de la mà amb entitats, establiments comercials que vulguin donar aliments, voluntaris que s’encarreguin de recollir-los… Ja hi ha diverses iniciatives que s’estan posant en marxa en alguns barris. Per a la prevenció del malbaratament alimentari necessitem l’aliança de tothom i un canvi d’hàbits generalitzat.