Molts avis i àvies ens han explicat aquest curs que, de petits, pràcticament no tenien joguines. En moltes ocasions se les havien de construir ells mateixos, amb llaunes, capses de llumins, pedres, troncs i qualsevol material que es trobaven per casa o a la natura. Els nostres equips de lleure sempre han creat nous jocs prenent com a base materials reciclats i aquesta és la proposta que volem recuperar per a aquest estiu. A continuació us proposem un seguit de jocs que podeu fer amb els vostres fills i filles. Només caldran alguns materials i, si teniu els avis ben a prop, escoltar la seva experiència.

JOCS DE CARRER

  • XARRANCA

Número de jugadors: Un màxim de cinc.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Una plaça, plana.

Material: Un guix i una pedra plana.

Explicació:
Es marca a terra la xarranca. Per torns cada jugador tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, a peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l’altre peu el terra.

Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna. En arribar a l’última casella es gira i torna fins al principi. Quan s’està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l’altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si es fa tot el recorregut es continua amb la següent casella fins que s’han fet totes.

Guanya qui primer fa tot el recorregut.

  • EL MOCADOR

Número de jugadors: Per grups. En total un màxim de vint.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Una plaça o un carrer que no passin cotxes.

Material: Un mocador.

Explicació:
Es fan dos equips d’igual nombre de jugadors i es separen uns vint metres. Cada grup es numera sense que l’equip contrari sàpiga els números.

Qui porta el joc es posa al mig dels dos equips, amb un mocador a la ma. Aleshores comença el joc cridant, fort, un número.

El jugador de cada equip que té aquest número ha de sortir corrents a agafar el mocador. L’objectiu és agafar-lo i tornar al seu lloc sense que el contrari el toqui. Si el toca queda eliminat. En canvi, si no ho aconsegueix és aquest qui resta eliminat.

Els eliminats es posen al costat del qui condueix el joc i podran ser salvats per un company si, en agafar el mocador, el toquen i aconsegueixen tornar al grup sense ser tocats pel contrari.

El joc s’acaba quan un dels equips es queda sense jugadors.

  • CORRIDA DEL CABÀS O DE LES PEDRES

Número de jugadors: Depenent del nombre de cabassos. En principi 5 per corrida.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Un terreny pla d’uns quinze metres

Material: Almenys 5 cabassos i 10 pedres de riu per cabàs.

Explicació:
El joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu pedres alineades davant el cabàs, i separades un metre unes de les altres.

Quan s’inicia el joc cada jugador ha d’anar corrents i posar les pedres al seu cabàs, d’una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en pot agafar una i posar-la al cabàs i després tornar a córrer per agafar-ne una altra -el cabàs no es toca, es queda a la línia de sortida-.

L’ordre per començar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera, per la darrera o per la meitat.

Guanya qui recull primer la filera de pedres que té davant seu. LA FERRADURA

Número de jugadors: Individual o per parelles.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Una plaça, un pati, una zona plana.

Material: Tres o més ferradures i una vareta de ferro de dos pams.

Explicació:
Abans, quan hi havia més cavalls i matxos, s’hi jugava més. Avui no és gaire habitual veure-hi jugar

Per a jugar-hi s’ha de plantar una vara de ferro a terra i traçar al seu voltant una circumferència de 50 o 60 centímetres de diàmetre. Cada jugador té entre 3 i 5 ferradures. Des d’una distància d’un parell de metres les han de tirar intentant que es quedin agafades a la vara o, si més no, que quedin dintre de la rotllana.

JOCS DE TAULA

  • TRES EN RATLLA

Objectius

  • Presentar el centre d’interès mitjançant un joc de taula
  • Crear un joc
  • Començar a veure que no cal jugar a jocs comprats, sinó que els podem fabricar

Desenvolupament

El 3 en ratlla és un famós joc per a 2 jugadors. L’objectiu és fer una filera de 3 peces seguides (en vertical, horitzontal o diagonal) abans que l’altre jugador.

Primer de tot cal fer les 6 peces i el taulell. Les peces les farem amb fang i els infants faran la forma o formes que vulguin ja que l’important és que estiguin pintades de 2 colors diferents (3 d’un color i 3 d’un altre color) per diferenciar les peces de cada jugador.

Instruccions: comença un jugador posant una de les seves peces en alguna de les rodones del taulell, després l’altre jugador fa el mateix i així successivament, sempre amb l’objectiu d’alinear les 3 fitxes pròpies. Quan s’han posat totes les peces al taulell els jugadors poden moure les seves peces de rodona a rodona seguint les línies marcades al taulell (i només fins a la següent rodona en cada torn), fins que algun jugador aconsegueixi alinear les seves 3 peces, tant en diagonal, horitzontal o vertical, moment en que s’acaba el joc.

  • JOC DE LES TABES AMB PASTA DE MOLLA DE PA

Objectiu

  • Aprendre una nova manera de modelar
  • Aprendre un joc tradicional poc conegut
  • Construir un joc per poder jugar a casa

 Desenvolupament

La massa de molla de pa és una pasta que es pot modelar de forma semblant al fang o la plastilina, encara que amb algunes diferències:

– No taca les mans en treballar-la.

– Endureix a l’aire, sense necessitat de forn ni d’agents químics.

– Un cop seca és bastant resistent.

– La figura durarà molts anys, sempre que la mantinguem allunyada de l’aigua i la humitat.

– Al natural és translúcida, d’un lleu color blanc os, encara que també es pot tenyir del color que vulguem.

– Al natural (abans de tenyir) no és tòxica.

En primer lloc retirem tota l’escorça del pa, deixant només la molla. A continuació fregarem les llesques amb les mans per a esmicolar-lo, formant petits encenalls (“virutes”) de pa. Un cop esmollats tots els pans, agregarem les tres cullerades soperes de glicerina, les tres cullerades soperes de cola blanca i finalment les dues culleradetes de suc de llimona.

Pastarem molt bé amb les mans, de manera que es barregin molt bé els ingredients. Continuarem pastant fins que la consistència sigui la d’una pasta manejable, modulable i que no s’adhereixi a les mans, és a dir, que no estigui enganxosa.

Si notem que la pasta queda massa dura, afegirem una mica més de cola blanca i una mica de glicerina. I si, per contra, queda massa enganxosa i no s’arregla després de pastar-la durant una bona estona, llavors afegirem una mica més de pa.

Abans de modelar qualsevol figura, hem de pastar molt bé la massa amb les mans per treure tot l’aire, ja que si queden bombolles d’aire dins la pasta, aquesta podria esquerdar-se en endurir-se.

La pasta de molla de pa endureix a l’aire, aproximadament en 24 hores, de manera que no és necessari coure-la al forn. Simplement modelem les tabes, les deixem assecar i llestos. Cal tenir en compte que, en assecar-se, les figures s’encongeixen aproximadament d’un 10% a un 30%, així que és millor modelar sempre les tabes un xic més grans de la mida que vulguem obtenir. Un cop seca, també es pot pintar.

Quan ja tenim la massa de pà preparada (abans que s’assequi) passem a fer les tabes:

Les tabes eren antigament fetes amb els óssos que uneixen les potes amb els peus, generalment de xai, convenientment polits. Actualment podem trobar similitud amb els “gogos”, fets de plàstic i amb formes força diferents, però que conserven l’essència del joc. Per tant, per fer les tabes (unes 5 per infant) modelarem la pasta per fer petits “ossets” amb dues cares planes (contraposades) i la resta amb formes arrodonides.

El joc:

Tenim l’opció de jugar sols (per practicar, que no és fàcil) o amb altres jugadors. Les tabes es llancen a sobre d’una taula o al terra. S’agafa una i es llença amunt i, mentrestant, s’agafa una de les que estan a la taula o al terra. Quan cau la taba que hem llançat a l’aire l’hem d’agafar també i així quedar-nos amb les 2 tabes a les mans. Després es torna a tirar una de les que tenim a les mans i s’agafa una altra de la taula o el terra i la que hem llançat, de manera que tenim 3 tabes a les mans. Així successivament fins que haguem agafat les 5 tabes de la taula o el terra. Quan tenim les 5 tabes a les mans les hem de llançar (no gaire amunt) i han de caure a l’anvers de les mans, després les tornem a llançar i les agafem amb els palmells. El jugador que no aconsegueix fer un d’aquests passos, cedeix el torn al següent jugador i quan li torni a tocar ha de començar des del principi.

Guanya qui primer aconsegueix fer tots els passos seguits, sense que caigui cap taba.

Observacions:

El joc es pot complicar jugant només amb una mà.

Pels més petits es pot jugar a altres jocs com tirar les tabes per fer que quedin a prop d’una línia marcada al terra, però sense passar-se; o també a posar unes quantes tabes “de peus” (aguantades per les cares planes) i intentar tombar-les llançant una taba des de certa distància.