Estrenem una recepta ben senzilla de les que porten el segell “de comarques” per referir-se a aliments o receptes vinculades a territoris on cuinem des de les escoles. En aquest cas l’hem vinculada a la comarca de l’Anoia tot i que, per la seva popularitat, es podria atribuir a qualsevol dels territoris catalans i més enllà. Com que no apareix als receptaris antics es considera una preparació relativament recent i la primera documentació que es troba d’aquesta truita és de receptaris mallorquins del s. XVIII.
Si la volem preparar perquè quedi ben sucosa haurem de parar atenció quan quallem l’ou, perquè no quedi seca, i ens ajudarà molt que la cocció de la ceba hagi estat a foc molt lent. El truc és sofregir-la fins que quedi ben daurada i sense afegir res de sucre, com vam compartir en l’entrada del blog sobre ceba caramel·litzada i com podeu comprovar la videorecepta que ens va cuinar l’Èlia i trobareu al nostre Canal YouTube
Ingredients (4 persones):
- Ous
- Ceba fresca
- Oli d’oliva
- Sal
Elaboració:
- Pelem les cebes i les tallem en juliana.
- Posem oli d’oliva en una pella i coem la ceba fins que estigui tendra.
- Batem els ous en un bol suaument.
- Quan la ceba estigui cuita, l’afegim a l’ou, remenem i salem al gust.
- Afegim la mescla a la paella que al foc, incorporant més oli si fes falta.
- Quallem la truita a la paella i donem la volta per quallar per l’altra banda.
- Traiem la truita de la paella, deixem refredar una mica i servim.