Jocs tradicionals de corda per a l'estiu 


Un clàssic que sempre triomfa a les places i carrers quan fa bon temps són els jocs de corda. Serveixen d'excusa perquè els infants es coneguin entre ells i les regles de joc acostumen a transmetre's de generació en generació. Admeten diferents variants de joc i de cançons segons el lloc d'orígen. I s'acostumen a veure durant celebracions familiars i formen part de la cultural popular. En moltes ocasions s'adapten a diferents grups d'edat per tal que els més petits també puguin participar-hi.

  • Les habilitats que es treballen són, principalment, la coordinació, el ritme i l'activitat física.
  • Els elements de joc són ben senzills: una corda i una superfície plana com a terreny per jugar-hi.
  • Les normes de joc es poden adaptar segons l'edat.
  • Els vincles entre infants s'enforteixen 
  • Les cançons poden formar part del joc i, de vegades, serveixen de guia per seguir les normes.

 

LA SERP

Dos infants pren paren i agafen la corda per cadascun dels extrems. Deixen plana la corda al terra i la mouen com si fos una serp. Els altres nens han de saltar de banda a banda sense trepitjar la serp perquè “els pot mossegar”. Si la trepitgen llavors toca canvi de torn amb els que estan parant. És una manera d'iniciar-se als salts per part dels més petits. 

EL RELLOTGE

També és tracta d'un joc d’iniciació al salt. Un para, agafa la corda per un extrem i deixa la resta de corda estirada al terra i gira sobre ell mateix imitant les agulles del rellotge amb la corda. Els altres participants es reparteixen al voltant del que para, més o menys en rotllana, i han d’evitar que els toqui la corda quan aquesta arriba a la seva “hora”. Si mentre està girant un infant trepitja o toca la corda agafa el relleu de qui està parant. És recomanable que a tots els infants els toqui parar durant estones curtes de temps per tal de no marejar-se.  

EL RELLOTGE II

Dos jugadors agafen la corda, un per cada extrem i roden. La resta de jugadors fan una filera i van entrant per torns. El salt es fa per rondes i a cadascuna es fan tants salts com l’hora que toca. Això vol dir que s’inicia el joc i es diu: la una i tots els jugadors, un darrere l’altre, van passant i saltant un cop. Després es diu: les dues i tots saltaran dos cops; així fins a les dotze en què saltaran dotze vegades i finalitza el joc.  

OLLA BARREJADA

Per aquest joc s’han de fer grups d’un màxim de 15 infants. Dos jugadors agafen la corda, un per cada extrem i roden. Mentre la corda gira tots els jugadors canten:  

Olla barrejada,  

qui no entra para olla barrejada  

qui no surt també. 

Quan la canço diu “entra”, tots els jugadors han de posar-se a saltar a la corda sense enganxar-s’hi. Després de fer un salt, es diu: olla barrejada qui no surt també, i tot els jugadors ha de sortir sense fer aturar el moviment de la corda. Si algú ensopega amb la corda, passa a parar.  

JULI: Dos jugadors agafen la corda, un per cada extrem i roden. El joc consisteix a saltar a corda molt de pressa. Als primers salts la corda gira lentament i se salta compassadament, comptant des de l’1 fins al 10 a un ritme suau. Quan s’arriba al 10 els infants que paren criden “juli!” i passen a rodar més i més ràpidament, produint un espetec a terra que és el que dona nom a la cançó. Aquest moviment de braç tan ràpid no es pot aguantar massa estona de manera que, si el saltador no ha ensopegat, els qui paren afluixaran el ritme i recuperaran la cadència anterior, per tal de descansar i donar pas a un altre jugador.  

SI LA BARQUETA TOMBA 

Dos jugadors agafen la corda, un per cada extrem i roden. I la resta de jugadors han d'anar saltant seguint el ritme d’aquesta cançó: 

Si la barqueta tomba, 

Nena no tinguis por 
Alça la corda en l’aire 

I fes un saltiró 

PLOMA, TINTER, PAPER 

Com en la rondalla anterior; al final de cada estrofa, els jugadors salten al ritme de la cançó 

Ploma, tinter, paper 

Per escriure una carta 
Pel meu vio Manel. 
Aquella carta deia 
Records de la Mireia 
i del nostre amic Miquel. 
Ploma, tinter i paper' 
Aixeca ben alta la corda 
 

Que així mai perdré. 

Tornar