¡Pois saber, sabe que alimenta!

¡Pois saber, sabe que alimenta!

Des de molt petits, els nens al carrer, jugàvem a ajudar la mare a la cuina. Taronges, patates i enciams escoltaven atentament les nostres històries sempre al voltant del Monestir. Sant Cugat es va convertir en terra d’oportunitats per als pares, com per molta altra gent emigrada. Treballem al voltant de les noves infraestructures d’un país que despertava. Autopistes, indústries i la Universitat, on molts joves procedents d’innombrables procedències es van iniciar en això d’aprendre a ensenyar, aprendre a exercir de mestres.

 

Si volíem sortir a jugar al carrer, havíem de fer primer els deures. En aquells temps, com ara, la família era una infinitat d’avis, pares, fills, cosins … veïns i clients. Sempre havia un d’aquests aprenents de mestre disposat a ajudar-nos amb una redacció, i una mare, encara que no fos teva, encarregada de donar-te el berenar.

 

La nostra mare cuinava i cuina molt bé. El nostre pare portava la furgoneta repartint menjars i desplaçant els nostres monitors perquè arribessin a les escoles sempre a temps; cuidant dels fills dels altres tant com de nosaltres. I jo mirava tot amb admiració, fugint de la idea de fer-me càrrec del negoci anys més tard. Inspirat per un client que sempre portava un barret de mariner, de gran volia construir vaixells i submarins, encara que mai havia vist un de prop.

 

Avui les coses són molt diferents. O potser no tant … surts de l’escola i, de vegades, una veïna et recull i et dóna el berenar. Per poder jugar has o hauries de fer els deures, si a la teva escola els posen. I als menjadors hem de tenir cura dels nens tant com dels nostres … sempre escoltant-los, desenvolupant un sentit crític de l’consum per fer-los més lliures i inspirant-se en el descobriment d’un estil de vida saludable.

Ara bé, el que no ha canviat és quan, per vacances, torno a el poble -en el meu cas a Galícia- i, a l’arribar, trobo a la meva tia cuinant una truita. Llavors li dic: Tia, això fa molt bona olor! i ella contesta … Pois saber, sabe que alimenta!

Martí García Huesca, direcció Campos Estela

La nostra és tota una història. Comença als anys 60 quan en Pepe, un gallec emprenedor, decideix complir el seu somni de petit: conèixer Barcelona. Amb tan sols 20 anys decideix provar sort. I com molts altres en aquella època inicia un viatge cap a Catalunya. Coneix Barcelona i, de retruc, la Maribel. Poc temps després en Pepe García i la Maribel Huesca inicien tot un projecte de vida plegats. Amb il·lusió, empenta i molt de sacrifici obren un bar de dinars a Sant Cugat el maig de 1968. Es tracta del Compostela, un nom triat en homenatge a les arrels gallegues i l’origen de l’actual Campos Estela, especialitzada en servei de menjador escolar.

 

EL NAIXEMENT DE L’ESCOLA DE MESTRES DE SANT CUGAT MARCA L’INICI DE LA NOSTRA AVENTURA

El destí fa que el 6 de juny de any 1968, a tan sols 200 metres del bar Compostela, neixi la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i iniciï la seva activitat acadèmica al claustre del Monestir de Sant Cugat. Pocs anys després es crea l’Escola Universitària de Mestres de la UAB, amb professors procedents de l’Escola Rosa Sensat.

Des de llavors, el nostre camí queda unit al de l’Escola de Mestres de Sant Cugat.

Alguns dels seus estudiants s’acosten a dinar al bar Compostela i guarden molt bon record dels plats de la Maribel. Quan acaben els estudis i comencen a exercir de mestres li demanen ajuda per posar en marxa el menjador de l’escola on treballen.

 casa nostra guardem molts bons records dels anys en què els estudiants de mestres passejaven pel Camí de la Creu, el nostre carrer, i s’acostaven a fer un mos al Compostela. De fet, alguns de nosaltres vam ser testimonis d’algunes de les primeres lliçons d’aquells i aquelles mestres. I així és com comença Campos Estela, que ve de Compostela, l’altra nostra terra.

Som una colla de gent agraïda de participar en l’educació dels vostres fills i filles. Orgullosos de promoure hàbits d’alimentació saludables. Satisfets de descobrir nous sabors amb els infants. Contents d’innovar amb els nostres projectes educatius. I, sobretot, encantats de jugar i compartir un temps preciós amb els nens i nenes, l’espai del migdia.

Avui dia Campos Estela està integrada per un equip amb una àmplia experiència en pedagogia, nutrició, tecnologia dels aliments, seguretat alimentària i activitats de lleure educatiu. L’empresa continua sent de caràcter familiar, amb la segona generació al capdavant i, des del 2007, la imatge del nostre logo és la del cuineret Julivert. Nosaltres també som dels que vam créixer amb les il·lustracions de la Pilarin Bayés. I, per això, li vam demanar que ens fes un dibuix sobre el nostre dia a dia. D’aquesta obra original sorgeix la imatge amb la qual ens coneixen els nens i nenes, les seves famílies i els mestres a les escoles.

 MISSIÓ, VISIÓ I VALORS

Si ens referim a la missió de Campos Estela responem a la pregunta “Perquè i per a què existeix l’empresa?”.

 “La missió de Campos Estela és cuinar benestar per afavorir l’equilibri entre la vida laboral i familiar. Es tracta de generar valor de forma sostinguda a la comunitat educativa (mitjançant els serveis), als seus socis (a través de la sostenibilitat econòmica) i a les persones que integren l’equip (mitjançant la formació contínua i l’oportunitat de créixer professionalment amb el projecte)”.

A Campos Estela oferim un servei de confiança, pròxim i eficient tant a les famílies com als centres educatius. L’equip de professionals dissenya els menús, els cuina, garanteix la seguretat alimentària i duu a terme activitats de lleure educatiu per aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser.

Els valors corporatius de Campos Estela es concreten de la següent manera: 

Tradició: L’equip, amb la segona generació al capdavant, sap com es fan les coses i ho transmet en el dia a dia amb qualitat i coneixement.

Innovació: Campos Estela ha iniciat un procés per a sistematitzar la innovació a través d’un entorn que l’afavoreix, mitjançant la dotació del seu equip d’eines i habilitats per posar en marxa nous projectes i a través de l’impuls d’aquest nou valor des del lideratge de l’empresa.

Acompliment: L’equip, a través de la seva experiència, s’esforça en assolir els objectius, superant-se dia a dia i realitzant una gestió operativa de forma més eficient.

Agilitat: entesa com a eficàcia, eficiència i sostenibilitat econòmica.

    El nostre blog

    Pods Embed Error: ORDER BY contains SQL that is not allowed.