Estrenem col·laboració al nostre blog amb la mestra i pedagoga Anna Ramis, tot un referent en l’àmbit educatiu, molt especialment en la relació família-escola. És autora del llibre “Famílies i mestres, entendre’ns per educar” i assessora de forma habitual professors, escoles, ampes i grups de pares amb l’objectiu de contribuir a una millor educació per les criatures . L’hem convidada a escriure al nostre blog perquè les seves reflexions ens acompanyin l’any del nostre 50è aniversari.
“QUAN ELS NOSTRES PARES O ELS NOSTRES AVIS EREN PETITS, ELS BONS HÀBITS A TAULA, EREN UN SIGNE DE BONA EDUCACIÓ”
Sense arribar als extrems dels protocols victorians dels hàbits i conductes a taula, sí que a moltes llars i força escoles que oferien el servei de menjador, s’acostumava als infants a seguir unes regles i complir unes normes, sovint senes gaires explicacions i, a vegades, sota amenaces. Els nens i nenes obedients, observaven aquestes conductes sense saber massa bé que els aportaven, i els més inquiets o amb altres inquietuds, acabaven castigats, perquè tot plegat era interpretat com a ser o no ser ben educat.
Poder fer un àpat acompanyat, amb tranquil·litat, ordre i higiene és un plaer. Però potser no és un plaer instantani, cal descobrir-lo i cultivar-lo. Com ho pot ser preparar un menjar amb una certa complicació, o executar una peça musical en grup. La responsabilitat dels adults educadors és d’ajudar els nostres infants, nens i joves a descobrir i cultivar els que considerem els bons plaers de la vida. El camí d’aprenentatge ha de contenir ja alguns “tastets” del gaudi que perseguim. Així mentre ensenyem un infant petit a menjar sense fer porqueries amb els aliments, a un nen a compartir amb ordre els elements comuns que hi ha a taula (la gerra de l’aigua o les setrilleres) o a un jove a tenir to adequat de veu, que no molesti els companys amb qui comparteix l’àpat, val la pena fer-los adonar dels avantatges que això té, de les bondats que ens aporta.
L’espai d’aprenentatge d’hàbits i de convivència que suposa el menjador quotidià no ha estat ni és gens banal per a l’educació més bàsica de les noves generacions.
“Un espai educatiu de menjador ha d’esdevenir un moment de plaer i gaudi”
Actualment potser posem l’accent en aspectes més vinculats a la sensibilitat mediambiental i a l’alimentació equilibrada (I d’això cal parlar-ne amb els nens i nenes, perquè en prenguin consciència!) Però no podem oblidar que menjar és molt més que ingerir aliments i gestionar la seva preparació i les seves deixalles. Menjar junts, compartir els àpats és un fet comunitari, un acte social, que posa en joc valors i actituds (per tant necessita la seva regulació amb algunes normes). Un acte quotidià que està formant hàbits de convivència serena, de respecte mutu, d’ajuda i col·laboració, de respecte a l’altre. Un acte quotidià que no consisteix en un tràmit d’ingesta paral·lela d’aliments dins un ordre no entès i vigilat per amenaces. Si no un espai educatiu de menjador en el sentit més ampli i positiu de la paraula, que ha d’esdevenir un moment de plaer i de gaudi.
L’educació comença per relacions i hàbits totalment quotidians, i si aquests són viscuts amb plaer i alegria tenen moltes més possibilitats de ser apreciats i fixats en les conductes.